Xurrealisme, nostàlgia xurrera. Així són les xurreries a la nit
REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE LES XURRERIES QUAN ARRIBA LA NIT
TAGS: FOOD CULTURE , CURIOSITATS , VIDEO
Les xurreries formen part del paisatge urbà de la ciutat. Han sobreviscut al canvi de costums, de generacions, de dietes alimentàries i de criteris urbanístics. Però desgraciadament (exceptuant la fira de reis i alguna altra data privilegiada), hi viuen una clara decadència. Aquest reportatge és un homenatge als esmorzars de xocolata calenta i xurros acabats de fer, a les patates de l'hora del vermut ia la calor que donen a la ciutat els seus llums i cartells de colors.
Christian de Romania treballa a la xurreria del Clot (Barcelona) la que hi ha just a la sortida del metro. Una xurreria que té més de cinquanta anys d?història a la ciutat.
(En aquest lloc continua havent-hi una xurreria però és una altra. Av. Meridiana, 128 ).
La xurreria Argilés, al carrer de la Marina (Barcelona), el refugi després d'una llarga nit. Una de les xurreries que treballa més de la ciutat al estar al costat d'una zona d'oci nocturn.
La xurreria de Francisco Romero, a Cerdanyola del Vallès, funciona des del 1980. L'han canviat de lloc diverses vegades però sempre a prop del riu Sec, que és on és ara, al passeig de les Acàcies. Els diumenges tenen sempre cua, i quan hi vaig, un diumenge a la nit, un matrimoni gran està berenant xocolata calenta.
(*Aquesta xurreria ja no hi és).
A Arenys de Mar hi ha la xurreria Rossi 2 que porten "el xurrer" i la jove de la propietària de la cadena, Clara. Abans la xurreria ubicava més avall de la riera, més a prop de la zona comercial d'Arenys, ara és en una zona menys de pas de la riera. M'expliquen que es venen més porres que xurros i em segueix sorprenent. Fa una nit molt freda d'hivern, però just abans de tancar per a un cotxe i demana dos cucurutxos de xurros. I els fan al moment. Beneïda calor!
A Sant Vicenç de Montalt, just davant del poliesportiu i la piscina hi ha la xurreria Noemí-2 que porta la Nataliya i la seva família. És estrany perquè és una zona molt poc transitada en un poble realment petit però m'explica que és més fàcil treballar aquí que a Barcelona, per competència i permisos. Li dóna un toc d'espècies als xurros que els fa diferents i deliciosos, com ara canyella, o un toc d'anís i llimona.
(Aquesta xurreria no és fixa, només es posava a l'hivern. No sabem si ara hi és)
Oti fa 20 anys que treballa a la xurreria Grama que hi ha a Can Peixauet, a Santa Coloma, just davant del pont sobre la ronda litoral. I fa 20 anys que obre a les 3h del matí dissabtes, diumenges i festius. A la xurreria hi ve gent de tota mena, molts són treballadors en horari nocturn. La foto va ser feta a les 6h del matí i l'Oti em va regalar unes porres delicioses per esmorzar.
El Popó és la xurreria que hi ha a Canet de Mar, a la plaça Onze de setembre. Treballa Antonio, la família del qual té altres xurreries a Barcelona. Parlem de normatives de sanitat restrictives que afecten el negoci i de la dificultat per mantenir-lo, cada vegada més gran.
(Aquesta xurreria era temporal. No sabem si encara és a Canet de Mar)
Xurreria Mari Carmen, a la fira de reis de Gran Via, a Barcelona, el moment àlgid de les xurreries a la ciutat però on només poden anar unes quantes escollides.
(No hem pogut trobar la Xurrería Mari Carmen, no sabem si té una ubicació fixa)
Líbia, de Colòmbia, va decidir un dia deixar la feina de cambrera d'hotel i intentar muntar un negoci propi. No sabia fer xurros però va aprendre dins del garatge on tenia guardada la xurreria, buscant ella sola la recepta exacta i deixant provar els seus xurros als camioners que passaven a prop. En principi només venia xurros perquè no sabia fer les porres. I dissimulava. Però també va aprendre. La xurreria de la Líbia és una xurreria de frontera, és Badalona a la frontera amb Santa Coloma de Gramenet i amb Sant Adrià de Besòs.
(No sabem si aquesta xurreria continua estant aquí).
Tots al seu lloc. Aquests són els bons moments per a les xurreries: en una fira, quan cau la nit a l'hivern i tot flueix.
(Aquesta xurreria estava a la Fira de Mataró, no sabem si té una altra ubicació fixa)
Aquesta senyora gran ha conegut l'esplendor de les xurreries quan era l'únic lloc per comprar patates fregides autèntiques.
Aquesta xurreria estava temporalment a la Fira de Mataró però habitualment és a Sabadell, davant de l'hospital Taulí.
La terra de les patates. A Olot (Girona), els xurros s'han fet en aquesta xurreria des del 1915, també tenen una especialitat de la zona: xurros fets amb farina de blat sarraí, amb 50% menys de farina i greix i 30% menys d'oli.
Ester és la dona valenta que va començar a veure el seu pare fer xurros quan tenia 8 anys, i ella, com tots els germans, ha seguit l'ofici. La seva xurreria és a Igualada. Ella sola enganxa i desenganxa la xurreria a la camioneta. És molt riallera i afirma que la gent s'ha d'acostumar a pagar el preu just de les coses, cansada de molts clients que volen els xurros de “baix cost”. No va voler sortir a la foto.
(No sabem si encara és a la mateixa ubicació).
Aquestes són algunes de les històries que hi ha darrere de les xurreries de Barcelona. Tant de bo el temps ajudi a valorar la importància de les xurreries en relació amb la nostra cultura gastronòmica. Una societat que no permet el menjar de carrer està condemnat a convertir-se en una societat molt més freda i molt menys viva. I darrere aquests negocis hi ha sempre històries de supervivència, de superació i de treball dur.
MÉS INFORMACIÓ: Gremi de xurrers de Catalunya
